Igual és unaltre campanya encoberta d' alguna agència publicitària, però tot i així a banda d'estar-hi d'acord, m'ha agradat molt. Aquí tenim el nou heroi de Catalunya, l'home del cat:
Diuen que n'ha col.locat 8.000 en una nit (aixó sembla el conte del sastre valent..)
Porto un dia força estrany, suposo que tenir més feina de la que pots fer ajuda força a estar atabalat, però tampoc no estaria segur que és aixó.
Aquesta nit m'he despertat abans d'hora amb uns somnis d'aquells tant estranys, que fan por i que et despertes amb l'angunia el cos i certa oloreta d' haver suat, i no precisament fent exercicis amb qui dorm tranquil.lament al teu costat.
Al matí, només començar la feina, bronca per coses que no són culpa meva, però és igual te l'endinyes igual i a callar!
I després la "guinda" del pastís, escoltant "el món a Rac1" han passat un reportatge amb gravacions de caixes negres d'avions que han tingut un accident i la veritat és que et queda el cos amb una sensació agredolça, no recordo exactament que deien però si que recordo com ningú cridava, no recordo haver sentit pànic, evidentment "merda, merda, que ens la fotem" i coses així si, però la fredor amb que els pilots i tripulació aguanten fins que el desenllaç és del tot inevitable m'ha deixat força estorat, part d'aquestes arxius es poden consultar en el següent enllaç: www.airdisaster.com no crec que jo passi massa a visitar-lo, no m'agrada gens volar i només falta tenir un excès d'informació!
Tant li fa no haver guanyat, la cursa d' ahir que és la del comiat de Michael Shumacher, de ben segur la recordarem molts dels que sobrevivim any rere any als comentaris fantàstics i canvis sobtats del "mestre" Rosés i companyia, i que ja en vaig parlar en el meu post "De F1 i cagades", que també és part de la gràcia de seguir el mundial amb "la nostra".
Tot i així, l' actitud de Shumi ha estat pròpia d'un que comença i no d' un que plega i m'ha fet recordar, especialment en l'avançament a Fisico quan va rebentar la roda, als meus admirats "Joe Bar Team" i com a mínim a casa ens va fer gaudir i aixecar-nos de la cadira, mil vegades més que no el barça! (d'això no en tinc ganes de parlar).
També m'ha agradat veure que no estem sols, i que també hi ha més gent que juga el que nosaltres amb els barbarismes, que tot i que no passa res, com a mínim si treballes a la TV3 hauries de vigilar, que et paguen! veure "totxanes, totxos i maons" on en Joan Josep Isern segueix el tema del Sebastià Roca, tot i que es deixa el que ens agrada més a casa i que és:
- Els "ingeniers" han treballat tota la nit...
Tot i així, esperarem pacientment a que el març vinent, el què en diue el circ de la f1, torni a rodar per els circuits, i perquè no a esperar sentir les mateixes "paraulotes" mentre el lingüista de TV3 no es dediqui a seguir el mundia!
Forza Ferrari!
Acabo de rebre una trucada d'una empresa de missatgeria (MRW per no dir marques). Una trucada molt cordial, curta 37" suficients per quedar d'acord en que tinc que passar a recollir un paquet que tenen per a mi. Cap problema, si la noia del telèfon semblava simpàtica i tot! però fins al final de la conversa no ha utilitzat el català en cap moment, tot i que ja ho he fet en tot moment, i ha acabat amb un "d'acord, adèu" amb un accent que ja el voldria algun dels candidats a presidir la Generalitat.
Però aixó m'ha fet pensar, si la noia sap parlar català, per que no l'utilitza quan un client se li dirigeix en aquesta llengua? són ordres de l'empresa, és ella que no vol o se sent més còmode utilitzant la llengua castellana, o ho fa expressament ja que detecta que jo també ho faig però amb la llengua contrària?
I tot i que no estic massa a favor d' una confrontació de llengües, si que ho estic a que se m'atengui en català, especialment una empresa de serveis. El que esta clar és que jo seguiré utilitzant la meua llengua, especialment si sóc el client i m'atenen en castellà!
Parlem de política? El cert és que de moment aquesta convocatòria d’ eleccions se m’esta posant costa a munt. I el que passa és que no em sento còmode amb cap de les candidatures, fins aquestes eleccions, sempre havia votat el mateix, ERC, i mai no m’ havia causat cap problema, de llarg era l’ opció que més m’omplia i que més s’adeia als meus sentiments. Tot i que si penso en passat, jo sóc un dels que va votar el tàndem Colom-Rahola! fos a fer ara no se jo si … però és igual el problema és ara, és el present o millor dit el futur inmediat.
Doncs si, aquest cop no ser que fer, i no és que el projecte republicà no em segueixi engrescat igual, que més o menys segueim tenint el mateix percentatge d’encontre. Tampoc és que Carod m’agradi molt menys que abans, una mica si però encara li faria confiança. El que jo no vull però, es que el Montilla sigui president. És així de clar, i no només per una raó sino per un compèndi de raons, que són igual de vàlides, que les que utilitza qualsevol altre per voler que en sigui. Doncs jo no vull, i aquí comença el meu problema. I si el meu vot a ERC fa president el Montilla en una reedició del Tinell? Òstia tu, aixó em deixaria força fotut, fa quatre dies ens foten la patada i ara ens tornarem a fer petonets? Si ja se que la política és una mica aixó però….
Ara bé quina és l’altre opció. Mas president? Tampoc m’agrada, tot i que he de reconèixer que la prefereixo a la del Montilla, tot i que el Mas per mi és el prototipus del que no m’agrada del tarannà català, però també haig de reconèixer que em sento més identificat amb aquest tarannà, que alhora em fot a mil, que no amb un presidenciable que davant el partit de les seleccions catalanes es capaç de dir que no vol barrejar política i esport!
Quina manera de començar la setmana no? Però ves les coses són com són i d’aquí a l’ú de novembre, queden força punts per decidir…(que encara no he vist el video del confidencial…)
Sembla que s'ha desfermat la fal.lera dels videos, amb la propaganda de la venta del you tube per quatre xavos!
Mentre esperem poder veure amb que se'ls gasten els convergents amb el seu milió de DVD's, podem entretenir-nos amb el dur treball de ser mascota a eurodisney, que ja se sap que dins aquestes disfresses, hi fa molta calor i tots tenim un cor a dins....
enllaçat al blog de Kahlo així també hi podeu fer una ullada.
