Apa Siau!

5 minuts i marxo a l'areoport....ens veiem demà!

I had a dream!

M'he llevat atordit, espantat i no se perquè encara recordo el somni que estava tenint i no, no era eròtic (merda!)

El fet és que era en una estança, amb alguna gent relacionada amb la feina, una botiguera del meu poble que no em cau massa bé i que no hi vaig mai a comprar i la Carme Ruscalleda. I de cop, la Ruscalleda, com si recités xaquespeare, ha començat a crear un plat amb fruites dient coses com "imagineu que aquests grans de raïm són peus de porc desossats" i mentre anava amunt i avall, sobreactuant i refregant-se per les parets. Nosaltres allí la miràvem desde el centre de l'habitació aquella, que a més estava enrajolada de vermell i semblàvem un ramat de xaiets a punt de ser degollats.

Sort que ha sonat el despertador, que si no....hi ha algun psicoanalista a la sala?

Prometo que no em vaig passar d'ingesta de botifarra d'ous ni de mistela!

I tu més!

Això és el que va dir-li el Miquel Iceta, al Artur Mas quan aquest estava explicant-li al Pepe Montilla que tenia més sentit de partit que no de país!

Quin nivell si senyor!

I com que aquest bloc vol estar al nivell intel.lectual dels nostres polítics i governants, i tenint en compte que ZP ha promès, si si promès! que al 2010 tindrem un aeroport que t'hi cagues,...(o sigui que com a màxim podrem fer vols BCN-Reus). Doncs vull posar-vos un "song" dedicat a tots els que en el meu post sobre música de l'altre dia dèieu que no estava tot perdut.

Desprès de comentar amb l'hereu la cançó que l' Oriol canta quan va a Montjuïc i que se l'havia après d'un Cd pirata gravat per el Puji, aquella de "ni una sola palabra, ni gestos ni miradas..." de la Paulina, ell hem va cantar aquesta:

"Abre Maria la peluqueria
me tiro un pedo
y mato al peluquero"

I ara jo em pregunto, és necessària la 3ª hora de castellà, on el que falta són unes quantes hores més de sentit comú i sensibilitat!

I al dir "song" m'ha recordat aquesta (eh! que la dedicatòria al Miki de la cançó no té res a veure amb el Mikel eh!)



I per cert, bon dijous gras! avui toca menjar-se una bona butifarra d'ous!

Volar o no volar...aquesta és la qüestió

Dilluns marxo, ahir es va concretar, al país Basc per feina. Anar i tornar en avió en un dia.
Sonar, no sona malament, serà poca feina, menjarem bé, qualsevol dia normal és pitjor si no fos per...si, per l'avió!

No puc evitar de pensar-hi, el fet de volar no em fa por, no m'agrada però no em fa res, ara bé, el torturar-me els dies anteriors a volar, amb tots els pensaments més tràgics que et puguis imaginar, això sembla que sigui la meva especialitat!

Així doncs, només queden 5 dies per anar-hi pensant...quins collons...

S'ha de ser cabró!

Que rebre aquest tipus de propaganda no sigui delicte em sembla d'una hipocresia espectacular.

S'ha d'estar molt fotut per arribar a creure que de cop i volta i sense massa problemes pagarem prop de la meitat del que toca així per que sí!

Quina barra!

En fem un gra massa?

Des de que la marca, d'aquí endavant "X", va decidir fer la seva millor campanya publicitària i deixar de patrocinar l' Oleguer, a qui fins el moment pràcticament ningú sabia quines botes portava, tots ens varem escandalitzar!. S'ha promogut campanyes en contra i segurament a les espanyes han venut algun xandall de més (dels xandalls, bé se'n pot fer un post!).
Però al final ell, l' Oleguer, quan té de tornar a jugar què fa? doncs agafa les seves botes, les de sempre, les que li son còmodes, i no per què li paguin per portar-les. Segurament per què són les que ja tenen la seva forma del peu feta i sap que no li faran mal!

I què fa la tele, enfocar-li els peus quan surt a escalfar (ens dirigeixen?)

De tot el que s'ha dit sobre el tema, el més sensat que he sentit ho va dir el Sergi Pàmies en un programa de tele:

"Fins ahir "X" patrocinava Oleguer, ara és l' Oleguer qui els patrocina a ells"

Segurament per obtusos, per curts de mires, o simplement per no mossegar la mà que els alimenta, però els ha acabat sortint una petita campanya publicitària a cost 0.

Quan el cap va on vol.

És inevitable, obrir l'armari on tinc guardats els "discus", els de vinil, els que són macos de debò i que el temps s'aturi.

És inevitable, els agafes, els mires, somrius, "aquest és teu" "aquest el vaig comprar de 2ª mà" "aquest va ser el primer dels stones"...

És inevitable recordar la pel.licula "alta fidelidad" i mentalment fer mil i una llistes, unes de curtes "novies" "amants" altres de llargues "amics que no truquen","llocs per anar"...

És inevitable agafar el "vitalogy" de Pearl Jam. "aquest el van treure primer en vinil que no en CD com a protesta" i jo el vaig comprar...i de què va servir? després ja tots cd's

És inevitable enrogir al agafar un disc de modern talkin', tots tenim algun mort a l'armari!

És inevitable pensar en les cintes gravades durant les èpoques d'exàmens...llavors si que tenia temps per perdre! (així va anar!)

És inevitable pensar la bona època que vaig poder viure musicalment parlant i mirar trist els nanos..., què els espera "regaton" "bisbals", encara sort que al cotxe els hi posem Ramones....

És inevitable pensar en tots els concerts, en aquell trimestre final del 90 penso, a celeste...impressionant

I els ordeno, alfabèticament aquest cop, esperant un altre dia obrir l'armari i deixar-los sortir una estoneta més a veure el solet d'hivern que els encanta!