Que ve l'altre Maragall!
Quan era nano i anava a casa un amic, a una festa o a jugar, quan tornava a casa totes les meves joguines semblaven més velles, més petites i més lletges que les que tenia l'amic a casa seva. Inevitablement, volia la joguina que ell tenia i jo no, independentment de si jo tenia més o menys joguines que l'altre.
Aquest és un comportament que trobo normal en un nen, fins i tot en un adolescent i en alguns adults, que desitgen les dones dels altres...què cabrons! jajaja
Però quan això ho fa un polític, que és de viatge, i intenta comparar una part del nostre model amb el d'un altre país em fot molta ràbia. I no és que jo estigui molt a favor de com esta el sistema educatiu al nostre país, però crec que és temerari declarar que cal apretar als mestres, així per les bones perquè he estat a Finlàndia i allà si que en saben....
Ja veig als mestres preguntant al conseller per les condicions laborals d'allà, nens per aula, sous, disciplina...entenc que si el 84% dels mestres estan contra la sisena hora, que ja té pebrots! hi haurà un gran tant per cent que també estarà en contra d' endurir les condicions per accedir a magisteri!
Ai els polítics...no se si heu estat mai a Finlandia, però és un lloc preciós i especialment per els vols de St Joan, hi ha les nits blanques i es poden veure aurores boreals, un gran espectacle, que (digue'm mal pensat) ningú sabia quan es va organitzar aquest viatge en aquestes dates oi?
Potser també caldría revisar el model polític de Finlàndia, que diuen que no té gens de corrupció i que a sobre és proprer als ciutadans!

-una careta de carnestoltes..
- un concurs eròtic-festiu
- un 