dijous, 17 d’abril del 2008

Promeses...quina parida!

Ja esta...fet...promesa complerta, i?

Doncs, collons que estic molt pitjor que ahir! i tot per que un dia vaig dir que ja estava bé i que començava a ser hora de fer (sí sí fer! no veure!!!) una mica d'esport...i després de incontables excuses ahir al vespre, un cop els nens al llit, amb la fresca, calces curtes i 25 mintus de trot!

Quan vaig arribar a casa vaig pensar que tampoc estava tant malament, que encara estava prou en forma...tot això va ser abans de tenir de demanar ajuda per poder obrir una llauna de Heineken...avui em fan mal parts del cos que no sabia que tenia.

Ara haurem de comprovar com va això de la continuïtat..

dimecres, 16 d’abril del 2008

Recomanant Tele.

Dimarts al vespre la dona torna tard a casa, i un cop col.locats els nens a dormir, gaudeixo d'una estona de solitud i tranquil·litat al sofà. I poso el canal 33.

Ahir vaig tornar a gaudir de Karakia.

Per als que no l'heu vist, és un programa que fan al 33 i que ens presenta gent d'altres països que viuen a Catalunya i que ens expliquen coses de la seva cultura tot cuinant els plats típics de cada lloc.

Simplement seure al sofà i anar veient, com tot i utilitzar ingredients diferents molts plats són similars entre cultures, curiositats en coses que expliquen dels seus països etc... ja val la pena. Veure com la majoria d'aquesta gent, a banda de mantenir vives les seves arrels, parlen català o ho intenten i com s'han integrat entre nosaltres, fa veure que hi ha moltes maneres de viure la diferencia i que fins i tot n'hi ha de bones!

El que més m'agrada, i suposo que és part també de la gent escollida per a fer els programes, és que de seguida la gent omple la casa d'amics, cuinen junts, mengen junts i això és una cosa, que a mi m'encanta fer i que per una cosa o l'altre acabo fent molt menys del que voldria. És molt nostre això de fer qualsevol celebració al voltant d'una taula i aquest programa emfatitza com en pot ser d'enriquidor.

Quan acabo de veure'l, sempre em queda una sensació de bon rotllo i per tant us el recomano...sempre que no us avorreixi sobiranament la cuina, però de ben segur que és una bona opció per al vespre dels dimarts. Per als altres, sempre t'acaba servint algun truc o recepta senzilla per que no, sorprendre alguns amics una propera vegada!

Ara que hi penso, sembla una mica una Waiputrobada d'aquestes que ens expliquen el Joan i la Carolina tot sovint al seu blog!

Post inspirat després de comentar aquest de la Txell. Apa reina no et queixis que et faig spam!!!

dimarts, 15 d’abril del 2008

Llegendes vivents

Avui volia posar-me amb la nova ministra, sí la de defensa! (que corren veus que he amagat el mall!) i és que des de ahir que vaig veure com deia allò dels "vivas" que és tant castís i que em va portar vells records, era gairebé impossible no atacar directament a la jugular...però remenant per youtube buscant el vídeo he trobat això, que a més em sembla molt més interessant...


És clar que molts diran que són estratègies comercials, que si ara han fet una pel.lícula, que si cap aquí que si cap allà, però jo em pregunto, com és que la gent del tub, els ha escollit a ells? La resposta per mi és tan clara que el dubte ofèn...(i ara faré allò que fa tan bé l' striper)

I vosaltres què en penseu?

dilluns, 14 d’abril del 2008

Sant tornem-hi!



Si no fos que divendres vaig sortir a veure The dus't Queen, al pianoblau, uns clònics de Queen que em van agradar molt (ja no se sí que sonaven molt bé, o que aquell ballantines amb coca-cola era massa carregat!) tot plegat seria per plorar!

I és que després d'una setmana de bogeria que tan sols m'ha permès d'anar-vos seguint via reader i poc més...seguit d'un cap de setmana on un nen petit amb broquitis ha saltat del bressol anant a petar de cap a terra, un pre-adolescent de 10 anys ha passat com un tsunami per casa fent que el meu gran s'enrigui de mi a la cara en tot moment, uns brownies s'han cuit massa, un diumenge sense sortir de casa, el barça ... què dir del barça! la chacón, la maleni, el zp i el pesat del capdevila, el Lorenzo va i guanya, i no plou....ho sento però un servidor necessitava tornar a la feina!



I tenint en compte que encara no he vist Shine a light, encara foto bona cara!!!!!!!!!!!!

Manchester....tremola! (què passa? optimisme, que encara em dura el "subidón" de divendres!)

dimarts, 8 d’abril del 2008

Una mica de r'n'r

Vaig de bòlit, els plans no han sortit bé, encara no he vist Shine a light!!! i no penso dir ni un mot sobre el barça...(tot i que n'hi ha per dir!!!)

Però m'he passat el cap de setmana recuperant aquesta joia, impressionat de debò des de la primera a la última cançó. I és que tot no podia ser dolent!

i un tubu per amenitzar...


divendres, 4 d’abril del 2008

Bitxo


cou, crema, anestesia...però que seria la vida sense el picant!
Bon cap de setmana!!
Ah i recordeu això, els que us vingui de gust clar!

dimecres, 2 d’abril del 2008

Les coses clares

Portem uns dies en que llegeixo i escolto un munt de declaracions i parides per l'estil que no són el que en realitat volen ser. O sigui que no diuen el què volen dir tot i que tothom sap per on van les coses! i amb això ja es donen per satisfets..

m'explico

Va el Carod, i diu que la pregunta per al referèndum de la Catalunya independent serà Vols que el govern de la generalitat comenci converses per modificar ..... blablabla? si no tens pebrots de fer la pregunta, com putes portaràs el país a la independència?

El conseller Baltasar vol passar aigua d'un riu a un altre, cony tota la vida això ha estat un transvasament no?, però com que ell diu que és de Iniciativa i això no esta bé, ara en direm captació excepcional...uns transvasament vaja!

El Barça esta a semifinals de la Champions...calla que això no ho diu ni el Laporta! jajaja que encara queda el partit de tornada...

Doncs això que a mi em satisfà que el meu fill ahir al vespre mentre miràvem el començament del partit i ell cridava "gol de eto'o" (no s'hi fixa massa!) anava preguntant coses. Que si què és corner? Que si els de blau això, que si allò i de sobte es para i em diu:

- Saps papa, a les noies quan corren els hi boten les tetes!

Què, com penseu que ho dirien tota aquesta colla que no les saben dir les coses clares...si fins hi tot els nens ho veuen tan fàcil!