Dimarts al vespre la dona torna tard a casa, i un cop col.locats els nens a dormir, gaudeixo d'una estona de solitud i tranquil·litat al sofà. I poso el canal 33.
Ahir vaig tornar a gaudir de
Karakia.
Per als que no l'heu vist, és un programa que fan al 33 i que ens presenta gent d'altres països que viuen a Catalunya i que ens expliquen coses de la seva cultura tot cuinant els plats típics de cada lloc.
Simplement seure al sofà i anar veient, com tot i utilitzar ingredients diferents molts plats són similars entre cultures, curiositats en coses que expliquen dels seus països etc... ja val la pena. Veure com la majoria d'aquesta gent, a banda de mantenir vives les seves arrels, parlen català o ho intenten i com s'han integrat entre nosaltres, fa veure que hi ha moltes maneres de viure la diferencia i que fins i tot n'hi ha de bones!
El que més m'agrada, i suposo que és part també de la gent escollida per a fer els programes, és que de seguida la gent omple la casa d'amics, cuinen junts, mengen junts i això és una cosa, que a mi m'encanta fer i que per una cosa o l'altre acabo fent molt menys del que voldria. És molt nostre això de fer qualsevol celebració al voltant d'una taula i aquest programa emfatitza com en pot ser d'enriquidor.
Quan acabo de veure'l, sempre em queda una sensació de bon rotllo i per tant us el recomano...sempre que no us avorreixi sobiranament la cuina, però de ben segur que és una bona opció per al vespre dels dimarts. Per als altres, sempre t'acaba servint algun truc o recepta senzilla per que no, sorprendre alguns amics una propera vegada!
Ara que hi penso, sembla una mica una Waiputrobada d'aquestes que ens expliquen el Joan i la Carolina tot sovint al seu
blog!
Post inspirat després de comentar aquest de la
Txell. Apa reina no et queixis que et faig spam!!!