Recepta: Rap amb cloïsses

En una cassola posem una miqueta d'oli i fem enrossir poc a poc un gra d'all picat i una mica de julivert (aquests ingredients a gust del consumidor).

Fem un parell de voltes i afegim una cullerada de tomàquet ratllat i deixem que es cogui una mica.

Un cop a punt, afegim el rap que haurem salat lleguerament i deixem que es cogui per una banda, mentre en una cassoleta fem obrir al vapor les cloïsses.

Quan estan obertes, girem el rap i colem l'aigua d' obrir les cloïsses,. Afegim una cullerada de farina i ho ho passem per el turmix.

Colem la barreja batuda a la cassola i deixem que faci xup-xup un parell de minuts, en acabar, incorporem les cloïsses i deixem una mica més que els gustos s'integrin...i ja està!

Un guisat ràpid i bo, als nanos els agrada (fins i tot la meva petita es va menjar un tall) i a més es pot preparar al matí i menjar-ho per dinar o sopar sense problemes!

La Carretera

Me'l van recomanar aquest estiu. A més gent amb la que no és costum compartir comentaris literaris, si no més aviat coses més mundanes. Suposo que aquest motiu encara em va fer més ganes de llegir-lo. El vaig comprar un dia que m'anava bé tot i que estava llegint un altre llibre, i la mandra (aquest era al costat del sofà i l'altre a l'habitació) va fer que l'obris...i no l'he pogut deixar, m'ha semblat brutal.

Aquest llibre, és colpidor, especialment si tens un fill de l'edat del protagonista, com em passa a mí. És impossible que no pensis que faries tu en la mateixa situació i que entenguis coses que fins i tot no estan escrites, en aquesta relació pare-fill en situació extrema.

És un llibre dur, no es deixa (com a mínim a mi) llegir d'una tirada, jo he anat fent una mica cada vespre, però el cert és que desitjava l'hora de llegir-lo.

Simplement us el recomano, si no l'heu llegit. Ja té un temps, al 2007 li van donar el Pulitzer, i es veu que n'han fet una peli.

Politiquets

Ahir vaig començar a veure Àgora, el primer del cicle que anirà desgranant l'actualitat política catalana fins el 28N. Per començar, va tenir al plató representants de les joventuts dels partits, un de cada dels importants (CIU, PSC-PSOE, PP, ERC (O E) i ICV).

Ja fa dies, vaig dir que em feia molta mandra parlar dels polítics, per que la veritat és que sense treure el mall em sembla del tot impossible.

Però la meva sorpresa va ser en sentir aquests joves, sorpresa i indignació. Se suposa que les joventuts del partit, encara que sigui per l' edat haurien de tenir més rauxa, ser més idealistes i buscar un pas més enllà del que segurament la realitat i l'aritmètica parlamentaria permet en el dia a dia dels polítics professionals. Però no, semblaven robots, bons estudiants amb la lliçó apresa de memòria.

Coi, si tancaves els ulls i només escoltaves, no calia fer cap esforç per mentalment transformar la veu del que parlava i acostar-la a la del seu lider...deien exactament el mateix...decepcionant.

Ens esperen uns mesos que es preveuen avorrits avorrits. Diria que a les seus dels partits, més que ideòlegs polítics hi ha matemàtics i llicenciats en estadística, calculadora en mà, teoritzant de com ho faran per a que el 29N tot sumi a favor seu..una llàstima.

Relats conjunts: Moai

- com t'ho dic nano, amb se la veïna la va trobar
- però que vols dir? allà en plena feina?
- sí, sí, amb la cara enfonsada entre les cuixes! t'imagines quin panorama?
- em deixes de pedra! s'ho juru!

Estrenant rutina...

Avui he anat al gimnàs...feia gairebé 2 mesos que no hi posava un peu, i mentre pedalava, anava pensant coses, que en el meu cap es convertien en un magnific post sobre 10 reflexions damunt una bicicleta, però de sobte la manca d'oxigen m'ha fet oblidar la majoria, bé, bàsicament 9 de 10. La única que recordo és:

- Quina puta merda de música, pedalariem igual sí fos com a mínim decent!

A vegades no cal

Sempre hi ha remakes, còpies i adaptacions en el món de la televisió, a vegades funcionen i altres no, n'hi ha de ben fetes o ni ha que són una autèntica pifia.

Fa uns dies vaig sentir que a TVE farien un remake de "las chicas de oro"..una sèrie que rl meva mare mirava i per tant que havia vist alguns cops, i la veritat recordo que em feia gràcia.

Avui, però, he vist l'anunci amb la versió de la 1, amb les seves actrius...i el primer que he pensat és que es comencen a notar els problemes de no posar publicitat...no pinta bé, la veritat.

Però el que és xungu, és que al buscar imatges per posar al post, el google imatges, entre altres de correctes, m'ha sortit aquesta...

una prova més que el món s'ensorra!

Fa un mojito?

Avui anava a parlar de política, fa temps que no toco el tema, però és que no se per on començar sense fotre-li un cop de mall a algú...ni un se n'escapa!

Així doncs, us passaré la recepta del mojito casolà (que no de cassola) que aquest estiu m'ha acompanyat alguns vespres de calor:

*1 got

*2 cullerades de postre de sucre de canya (si el marró)

*1/2 llima tallada a quarts

*7 o 8 fulles de menta fresca (fàcil de trobar en qualssevol gran superfície)

*Rom

*Aigua am gas

*Gel picat

- Posem el sucre, la llima i la menta dins el got, i amb una mà de morter ho xafem fins aconseguir que el suc de la llima desfaci el sucre.

- Omplim el got de gel picat i seguidament posem el rom...sense por, al vostre gust, però al desfer el gel aigualeix força.

- Remenem bé amb una cullera, que s'integrin els sabors i reomplim el got amb una mica més de gel picat.

-Per acabar, posem aigua amb gas fins a dalt i si volem alguna fulleta de menta més per decorar.

I ja està,  una canyeta i a gaudir-ne!

Nota: se que també se li posa unes gotes d'angostura, però jo no en tinc, així que no li poso, ves.