Recepta: Arròs de tardor

Bon cap de setmana...

Edició; per als comentaris cal posar-ho en pantalla completa

premonicions...

hi creieu?

sou com el nen aquell que veia morts a tot arreu quan feia fred?

jo, la veritat no massa, però després del post anterior, una mica polèmic..hi ha cert empat entre opinions, avui arribo a casa i el gran em diu:

"a l'escola m'han dit que hauríem de portar l'esmorzar en una carmanyola"

sort que avui estava content...

Hippies...val, però sense arribar a ser tontos!

Avui anant a treballar sento a la radio, que a Badalona algú ha tingut una gran idea...entregar 1.500 carmanyoles als nens i nenes (que això té pinta de ser de la colla del Saura) per a que portin els entrepans i així evitarem el consum de paper d'alumini...

I jo pregunto: Heu vist mai com porten la cartera la mainada quan va a l'escola, o els mes joves, recordeu com ho feieu, i com si calia que volès, volava o anava per terra, o cap per avall...

I llavors què? imagineu un entrepà sense el sosteniment del paper de plata (sempre n'he dit així jo)? com acabarà el pernil dolç i les llesques per dins la carmanyola? tot obert, esparracat penjim penjam...molta mengera no farà no...i un cop acabat l'esmorzar, què n'han de fer de la carmanyola mentre juguen a futbol, a la peste alta o a tocar-se el cul?

Algú ha pensat en els nens? o és que hi havia un estoc de carmanyoles que calia col.locar?

I llavors diran que els nanos no ens prenen seriosament...a mi, a vegades no m'extranya gens!

Atabalamenta.

necessito relaxar-me...

zapping

- un accident de moto
- un accident de cotxe
- un jugador de bàsquet que s'esmorra i s'hi deixa les dents..

ja no se quines imatges han seguit, al zona zapping d'avui, la veritat no m'interessa i molt menys em fa riure veure com la gent se la fot i no és en les típiques i tòpiques "caigudetes" dels videos familiars.

Tot i que m'agraden els programes de zapping no entenc aquesta obsessió de riure'ns dels altres quan es fan mal, especialmet els professionals. Us imagineu caure a la feina i que a sobre us filmin i se n'enfotin...

metàfora.

I vaig agafar una ceba, picada petita i la vaig enrossir a la paella, mentre al forn es pre-cuinava una làmina de pasta brisa en un motlle. Després trossejar un pebrot verd i un vermell i a la paella, després una albergínia i també, a trossets i a sofregir, uns xampis a làmines i acabant unes gambes.
Tot plegat, i segons la recepta, es col.locava dins el motlle, es posava una mica de formatge per sobre i cap dins el forn a acabar-se de fer.
Finalment, per al meu gust, va quedar massa oliosa i aquest tall ja no venia de gust.

I és que les coses no sempre surten com hom planeja!

Relats Conjunts: Àngels.

Fragment de LA MADONNA SISTINA Rafael 1513-1514

- mmm...d'acord que som àngels, i que se suposa que som asexuats i tot això, però si li dic al Miquel si vol provar això que fan aquests d'aqui dalt? s'hi avindria? ... quins dubtes i quines ganes!

- collons amb el Gabriel, podria proposar-me de provar això que fan aquests d'aqui dalt! com no digui res, ja ens veig així per tota l'eternitat!...només mirant!