divendres, 15 de febrer del 2008

Relats conjunts: Tatuatge

-Estiris i expliqui'm com es va iniciar tot plegat...em d'anar a l'arrel per trobar l'origen d'aquesta obsessió.


-Doctor, no se quan va començar, però el cert és que creia realment que era ella, tenia la necessitat de ser ella, de fet em sentia ella, però això va ser la gota que va fer vessar el got..

-Quan diu això, a què es refereix.

-Dos anys de cua doctor, dos anys esperant que el gran mestre Sompong Kanphai em fes un forat a la seva agenda per que em beneís com ho havia fet a ella, dos anys estalviant per al viatge, l'estada, el tattoo...nerviosa em vaig presentar amb la foto del que volia i una setmana després, quan seguint el seu collons de ritual vaig poder mirar-me l'esquena vaig veure el desastre...li sembla el mateix doctor?


- No, és evident que no és un tigre...tot i que no veig que aquest fet l'hagi portat a aquest estat que l'ha duta fins a mi...

-És que això ha estat el repicó! tot i que l'important de debó, el meu advocat m'ha dit que no en parli, encara estem pendents de la sentencia del judici...

-Tranquila, tenim secret professional, el que es diu en aquesta habitació no en surt mai!

- D'acord, veurà, el primer que vaig fer va ser voler assemblar-me físicament a ella, per que espiritualment, cregui'm, som com dues gotes d'aigua, així que..vaig presentar-me a Mc Namara i Troy i quan em van preguntar què no m'agradava del meu cos, els vaig ensenyar la foto i vaig dir "no m'agrada no tenir aquesta cara" i tot va anar bé fins que em van treure les benes i em vaig veure...

-Potser llavors hauria d'haver aturat aquest espiral d'imitacions i venir-me a veure a mi

-Potser sí doctor potser sí...


...Mentrestant a casa del doctor...

- Mama, mama! mira quin tattoo!

- sí sí molt maco, però com no et mengis el bollycao, no te'n compro mai més! que al final només els vols per els cromos!

-------------------------------------------------------------------------------------------------
La darrera proposta de Relats conjunts!

19 comentaris:

Striper ha dit...

Espiritualment i literariament molt bo..

Duschgel ha dit...

Jo, l'arrel de l'assumpte la veig tocant el cul. Em sembla que s'hauria de buscar per allà el problema :P

Clar que acabant com la Carmen Mairena, hosti, no sé com li troba el problema al tatoo!! Em sembla que el mestre Kanphai es va desconcentrar veient-li el caretu. Pot donar gràcies que encara li fes un tatoo ben fet!

Ai, el Bollicao, quins records!

Jo Mateixa ha dit...

Uixxxxxxxxxxxxxxx, quin tatoo més xulu!!!!!

Molt bon relat, ara que no se pas si m'hi animaré a fer-ne un jo també, em sembla més xungu que els altres,no???

Petons de cap de setmana!!!!! :-)

XeXu ha dit...

Molt bona proposta. Ha tingut molta mala sort la teva protagonista, la veritat, de la Jolie a la Mairena i va un bon tros, i els tattoos tampoc no s'assemblen massa.

eudald ha dit...

un relat divertit! però....
...
de debò...
...
calia la Carmen de Mirena????
em sortirà una pansa ara...

intratable ha dit...

Un bon relat per explicar que més val no anar imitant a la gent i mantenir una identitat pròpia.

Salut!

Pd40 ha dit...

jajaja, quina imaginació!! Com has arribat a aquest relat des del tatuatge d'un arbre? Molt divertit :D

Joana ha dit...

Saps que la "xocolata" que porten els bollycaos no és xocolata. És una barreja de greixos i colorants i....
El relat...original...com tu!!!
Bona setmana clint!!!!

Rita ha dit...

Bon relat, clint, sempre tens recursos sorprenents!!!
Petons,


Ah... deures fets! :)

Lula ha dit...

Ja, ja,jaaaa

Molt bó!!
Sobretot ara que cada cop jugo més amb la idea de fer-me'n un...
També tinc una amiga que es volia fer una coseta petita a la cama pero el tatuador la va cagar i ara porta tatuat des del peu fins al genoll per tal d'adobar-ho.

Petons!

Mikel ha dit...

sovint penso que no estaria malament fer-se un tatoo pero tot es queda en un pensament....

kpitana ha dit...

bon relat...bona lletra..
quin tatto més...més, jo seria incapàs de fer-me un tatoo.

Tocat del cargol ha dit...

És la demostració que quan volem imitar algú, sempre surt el tiro per la culata!
Molt ben trobat!

barbollaire ha dit...

jajajajajajajaj!!!!
la Mairena!!!
sort que no t'he llegit abans d'escriure el meu, perquè sinó...

Aiiiiiiiiiiiix!!! Que tindré malsons!

(un relat estupendu!)

Anna ha dit...

Ja,ja,ja... Pobre noia, La Mairena!!! quin horror, no m'estranya que estigui tocada.
Molt bó, de veritat.

zel ha dit...

He rigut, quina història i quin final... els finals solen impactar-me, de vegades més que tota la història, i m'he divertit molt!

Clint ha dit...

A tots gràcies per els comentaris, si us ha fet somriure em dono per més que satisfet!

Ens llegim a la propera.

Núria ha dit...

Quina imaginació! Salut i somriures!

Roc ha dit...

M'ha agradat llegir-te i sobretot riure amb el joc de fotografies que has buscat :D