dimarts, 18 de novembre del 2008

Hippies...val, però sense arribar a ser tontos!

Avui anant a treballar sento a la radio, que a Badalona algú ha tingut una gran idea...entregar 1.500 carmanyoles als nens i nenes (que això té pinta de ser de la colla del Saura) per a que portin els entrepans i així evitarem el consum de paper d'alumini...

I jo pregunto: Heu vist mai com porten la cartera la mainada quan va a l'escola, o els mes joves, recordeu com ho feieu, i com si calia que volès, volava o anava per terra, o cap per avall...

I llavors què? imagineu un entrepà sense el sosteniment del paper de plata (sempre n'he dit així jo)? com acabarà el pernil dolç i les llesques per dins la carmanyola? tot obert, esparracat penjim penjam...molta mengera no farà no...i un cop acabat l'esmorzar, què n'han de fer de la carmanyola mentre juguen a futbol, a la peste alta o a tocar-se el cul?

Algú ha pensat en els nens? o és que hi havia un estoc de carmanyoles que calia col.locar?

I llavors diran que els nanos no ens prenen seriosament...a mi, a vegades no m'extranya gens!

18 comentaris:

Joana ha dit...

I per portar el bollicao també cal la carmanyola?. I són carmanyoles de plàstic, tipus "tuper" o de les d'alumini que fan força soroll i s'abonyeguen totes. Si que sembla cosa de la colla d'en Saura. No pateixis, a casa meva també hem dit sempre paper de plata.

gatot ha dit...

per una vegada -bé, em sembla que no és la primera- no estic d'acord amb tu, clint:
els meus gatets ja fa tres anys que porten l'esmorzar de la tarda en uns tuperwares a mida del mini i no se'ls hi desmunta mai. El porten a una butxaca específica de la motxila i a la butxaca hi deixen el tuper un cop n'han tret l'entrepà... no és complicat i no són els únics, eh?
petons i llepades sostenibles però anarcos!

Lula ha dit...

Amb el que m'ha costat que la meva Jr estigui d'acord a portar bocata, si veu un tàper me'l tira pel cap!!!!


Besotes

(I si, de sempre... paper de plata o d'alumini)

Ballarinadeplom ha dit...

bé, potser dintre d'una anys se'ls passa per cap fer un estoig per entrepans...

vés a saber quina s'empesquen!!

Striper ha dit...

Igual es tracte de que portin amananida i croquetes o pollastre arrebosat.

Albanta ha dit...

Al meu col·legi estem fent una campanya per no gastar paper d'alumini. Els nens porten l'esmorçar embolicat amb una tovallola de paper, i dintre una bolsa de plàstic o de tela que guarden en la motxil·la, abans de sortir al pati pel dia següent. Hi ha, com jo, que encara tenim la bolseta del primer dia, en setembre.
I va molt bé!!!

A més recollim la resta de deixalles, bricks, plàstics en poals diferents per reciclar-ho.
Em sembla ben important!!

Gatot_X ha dit...

ei...! que l'altre gat s'ha endescuidat de dir-ho: ja no recordes el capità enciam??? els petits canvis són poderosos!
cop de mall al paper de plata!

Sergi ha dit...

Home, però és que segur que els regalen també un porta tuppers amb nanceta d'aquells tan fashions que porten ara els universitaris i els assalariats. De marca, és clar.

Robertinhos ha dit...

jo sempre he preferit el croissant de xocol·lata

Charlie ha dit...

tsch!

òscar ha dit...

tota la raó: la setmana passada el nen va demanar-me que li emboliqués l'entrepà amb paper de cuina enlloc de plata seguint la recomanació de la profe. vaig suar de fer-ho!
si demanen carmanyola ... li embolicaré la carmanyola amb paper de plata!!!

Anònim ha dit...

Clint tens raó necessites un relax.

cada mati faig el berenar/esmorzar als meus fills i fa sis anys que pos el panet/entrapa, iogurt i/o fruita quan toca, dins la carmanyola i no em tingut mai els problemes que relates...i les mestres d'infantil i primària de la nostra escola cinc minuts abans de sortir al patí tots treuen la seva i berenen tranquils..i desprès a jugar a futbol, a tocar.se el cul i al que faci falta.
L'escola te projecte ecològic i ens veren recomanar que no duguessin paper de plata...

Puji ha dit...

Eeeeeeh! No et passis ni un pèl, eh!?

Enric Caujapé ha dit...

Jo era dels que a casa, quan petit, m'embolicaven el "bocata" amb paper de diari, val a dir que llavors no existia el paper "albal" i que durava poc doncs el bocata no arribava sencer a l'hora de pati.....coses...
Mai he soportat a les carmanyoles, tot i que m'agrada molt la paraula en qüestió !

Mireia ha dit...

A casa fem els entrepans embolicats amb paper de plata i jo sóc de les ja m'agrada la carmanyola. Pèro on punyetes trobes una carmanyola amb forma d'un terç de barra de quart, eh, eh?
Si algú en troba ,aviseu, que ens ho pensarem

Déjà vie ha dit...

home hi una situacio entremitja no la podriem trobar? o es q no menjaven a l'escola els nens quan no hi havia paper d plata?

rhanya2 ha dit...

Doncs jo tampoc estic d'acord amb tu, Clint... El paper de plata no m'agrada gens per embolicar aliments, prefereixo el plàstic transparent.
Jo soc de les d'esmorzar en bosseta de roba : de petita me'l posaven entre tovallons de paper, i jo a la meva filla, en plàstic transparent. Després, tan ella com jo, dins la bosseta. I és més pràctic que la carmanyola perquè no ocupa espai.
:P

Núr ha dit...

Jo això ho havia sentit fa uns quants anys a Alemanya. Crec que la gràcia és portar entrepans fets de pa bimbo i que les carmanyoles siguin quadradetes i petites, perquè hi càpiga l'entrepà justet i que no es desmanegui com expliques. A mi em semblava llavors una idea fantàstica, tot i que quan vaig pensar en els entrepans de barra de quart d'aquí, allargats i tal... la veritat és que vaig trobar que era una idea culturalment inadequada a casa nostra!