Relats Conjunts: Esmorzar a l'herba
- Ho veus que bé que si està!
- Si no dic que no, però a la terrassa del Ritz també hi estaríem bé
- Què dius, dona, i aquest paisatge, i aquesta llum!
- Ja m'ho diràs quan tot això s'ompli de formigues..
Una nova proposta de Relats Conjunts.
- Si no dic que no, però a la terrassa del Ritz també hi estaríem bé
- Què dius, dona, i aquest paisatge, i aquesta llum!
- Ja m'ho diràs quan tot això s'ompli de formigues..
Una nova proposta de Relats Conjunts.
9 comentaris:
Té tota la raó! No hi ha déu que mengi a gust tot veient formigues passejar entre el foie i el caviar!
Tampoc entenc aquesta fal·lera de menjar pel terra, tan bé que s'estaria al Ritz!
Si protesten de les innocents formigues, què farien si fossin el mosquit tigre?
N'hi ha que sempre troben pegues...
:) Molt divertit!
encara hi poden haver bitxus més desagradables que les formigues >_<
Res, la propera vegada a una taula de càmping. :)
home si em donen a triar jo també me'n vaig al Ritz....
En totes les èpoques hi ha hagut persones "finolis". Res com el camp! i de tant en tant cap el Ritz :)
Ja passa això en les parelles, un és més de fer volar pardals i l'altre més pràctic. Bé, en això està la gràcia, oi? si fossin tots dos iguals quin avorriment...
Molt original!
Publica un comentari a l'entrada