Provocacions

Vinc d'esmorzar, avui he fet cap al bar del costat per fer un entrepà ràpid i mentre era allí assegut, un jove (em fot dir això perquè em fa més gran del que penso que sóc) s'ha demanat ous ferrats amb patates.

Quina enveja! això si que és esmorzar!

Quan li ha arribat el plat, va el tipus i agafa un ou i el remunta sobre l'altre. En aquest punt jo ja tenia els ulls fora les òrbites i m'agafava amb força a la taula, però després ha agafat els coberts i zig-zag! ha destruït els dos ous així a la brava!

Jo ho sento però hi ha actituds que ens aboquen a la violència...!

Si només són futbolistes cony!

Just, i llavors, perquè ens entestem a que facin més coses?
D'acord que n'hi ha que són "maquets" i com que estan fibrats, doncs poden fer anuncis de calçotets i aquestes coses, els anuncis que fan de nike o adidas, ja m'està bé, de fet és el seu camp, però aquest matí sentia unes declaracions del jugador del Barça (i per un moment he estat a punt de posar "gran" abans de jugador, però vist el derbi...millor que no!), doncs el que deia, va el tipus i es dedica a explicar com la religió el va ajudar a deixar l'alcohol, i com la bíblia és una mena de manual d' instruccions per a la vida o alguna cosa així (és el que té sentir resums), doncs bé va el tipus i diu:

-Jo vaig tenir sexe abans del matrimoni, però la meva dona no i això va ser un dels millors regals de la meva vida.

i després diu parlant sobre els homosexuals:

- Jo els respecto molt, però crec que és un problema bàsicament familiar i de sentiment.

Clar, i ara tots a criticar-lo, jo el primer, però voleu dir que no ens podríem estalviar aquests tipus de temes, si als que es dediquen a xutar pilotes, no els fessim preguntes? total és millor quan diuen tots aquells tòpics de: "som onze contra onze" o "el futbol és així".

Reunió d' ex-alumnes (Versió 2)

Dissabte passat per fi es va acabar tot. Va ser un èxit. 2 mesos de trucades reunions i mil històries, preparant el collons de reunió d' ex-alumnes...qui punyeta em va liar amb tot això!

Però anem al tema, jo era allà al gimnàs, poca llum, música dels 70, globus enganxats al sostre, xerrant amb gent que feia anys que no veia, gent que no hauria reconegut ni per el carrer quan la vaig veure. De sobte la vaig veure, era ella! el cor se'm va disparar, el meu amor secret, aquella noia em va tornar boig durant tot l' institut, i que ni sabia que jo existia! estava impressionant igual que sempre.

Avui o mai vaig pensar, i sense saber com, vaig ser al seu costat i li vaig tocar l'esquena intentant dissimular una erecció incipient que només el pensar en ella ja m'havia començat.

- Perdona ens coneixem?
- No creo...
(hòstia, no recordava que parles castellà!)
- Si,si segur...la teva cara... No...no és la teva cara.. No sé...ets tot tu...El teu nom és... (collons pensava, no és la teva cara no, és tot, els teus pits, els teu cul, el teu coll, aquest punt G, la polsera del turmell...)
- Luz
- Luz?..doncs no. No vaig conèixer cap Luz a l' institut...Bé, em dec confondre, ho sento...

Merda merda merda, vaig pensar, segueix ignorant-me! tant temps després! i a més m'enganya o em pren el pèl!. Vaig marxar d'allí força emprenyat tot s'ha de dir!

La festa continuava, i jo em vaig prendre un parell, val 4!, Ballantines amb cola i va ser llavors quan vaig veure que ella marxava, no se que em va passar però vaig veure'm corrent darrera d'ella i cridant:

-Luz!! Luuuuuuuzzzzz! (estava sorda!)

Llavors sense parar de caminar es va girar cap a mi...

- Dime?
- Vols ballar, passejar, parlar???
- No es buena idea.
- Que vols fer?
- Quiero marcharme. Gracias.
- No, no marxis... No pots marxar ara que t'he trobat

La vaig agafar d'una mà i la vaig portar cap a un quartet que en altre temps havia estat el vestuari de noies, i on ens havíem amagat per veure com es despullaven les noies...evidentment jo per espiar-la a ella, però eren altres temps, ella havia millorat com ho fan els grans vins.

- Luz... no puc explicar què em passa al veure't, sé que ens coneixem...Luz... vull besar-te...follar-te... Em poses molt calent... Luz, ay Luz...

Em vaig dir, o ara o mai, i la vaig girar contra la paret, la mirava allà amb els braços amunt, era meva en aquell moment i estava tant calent! Vaig començar a llepar-li el coll, mentre intentava quedar com un mestre abaixant-li els pantalons, llavors ella em va ajudar i es va quedar amb la samarreta i unes calcetes roses, mentre jo em despullava a la velocitat de la llum! (ves que hauríeu fet vosaltres!)

Veure-la allà mig nua, contra la paret, tota per mi, em va fer tornar al temps d'institut quan la desitjava cada segon del meu temps, per fi tot em somreia! Vaig acostar-me i vaig clavar el meu cos al seu, el meu membre entre les seves natges dures mentre les meves mans es posaven sota la samarreta i jugaven amb els seus pits i aquells mugrons tant durs! Qui hagués pogut mirar-los des de dalt, des de abaix i de tots cantons durant hores! Les meves mans van baixar per el ventre i vaig introduir-les entre la goma de les calcetes, buscat el seu tall. Va obrir lleugerament les cames i em va convidar a recórrer els seu cos sense traves...

- Quiero que me folles con fuerza
- Vull que ho fem en català- no entenia perquè ara parlava en castellà la noia
- En catalán... pero qué quieres decir?- mentre deia això, sense girar-se intentava trobar el meu sexe amb les seves mans.
- Que em parlis en català -- i vaig acabar de despullar-la
- Pero yo nunca he follado en catalán - mentre em començava a masturbar.
- Molt millor aquesta serà la teva primera vegada, serà especial -- vaig acostar la meva boca a la seva orella i vaig mossegar-li el lòbul, que una amiga seva m' havia explicat que això la tornava boja, mentre li acabava e treure-li les calces.
- Es que no me sale... No sé si sabré - Fes-ho maca, fes-ho i et fotré el polvo de la teva vida...- vaig dir-li a cau d'orella.
Llavors de sobte, va canviar:
- Ho faré. Faré el que em diguis, però jo el que vull que me la fiquis amb força. Vull sentir-te dins meu, vull tenir-la tota sencera - i la seva mà, encara al meu penis, va guiar-lo i el va fer entrar al seu cony - Folla'm. No deixis de follar-me. Sents? Fes-m'ho ara. Ja.

Això ja va ser massa, sentir aquestes paraules del meu amor secret de joventut, em vaig tornar boig i li vaig clavar tota de cop, érem allà drets contra la paret i amb el cos mes tensat que podia, follàvem ràpid, i fort, les mans sobre les seves, recolzant-me en la seva esquena, mirant aquell coll i aquells llavis entreoberts, aquells ulls que de tant en tant miraven els meus amb una mirada que feia que trempés més si cap! Era dins seu i amb una mà jugava amb les humitats de l'entrada del seu sexe, masturbant-la mentre no parava d'entrar i sortir. De sobte la seva cara va canviar i va començar a corres, els moviments de la seva cadera, buscant empassar-se tot el meu sexe van accelerar l' inevitable i el meu orgasme va ser brutal! vaig correm dins seu com si no ho hagués fet mai, va ser fantàstic.

- Collons, Luz...-no se perquè encara li deia així

Ens varem vestir molt despresa i varem sortir d'aquell forat.

Vaig insistir que tornès a la festa, jo no podia marxar perquè l' havia organitzada, però ella no va voler, preferia marxar a casa. Ens vam acomiadar amb un petó a la boca a la porta del que havia estat el nostre institut.

- Promet-me que l'any que ve tornaràs
- Ho faré

Quan ja era lluny, vaig cridar: "Candela!!!!!!!" i llavors, va girar-se amb aquell somriure als llavis i em va llençar un petó.

Post nº 69

I quin numero millor per a cel.lebrar? no se m'acudeix cap numero més divertit. Hi ha algun numero que et deixi millor gust de boca? És maca la seva grafia, al veure'l o sentir-lo és difícil que no s'escapi un somriure tot recordant el que va ser la primera execució de la postureta,gens fàcil dins un cotxe!, quin altre numero et permet tenir una visió tant clara de les intimitats de la teva parella? A banda hi ha res més bonic que donar i rebre plaer? crec que no, i és per això que avui aquest bloc està de festa, perquè arribar a 69 posts em fot gràcia ves, així que endavant, gràcies per passar tot aquest temps per aquí i deixar els vostres comentaris. Vinga refreguem-nos encara que sigui virtualment (i sense mariconades eh!) que com deia el sargent de ferro "ara no et pensis que ens farem petonets a les dutxes".

Amics i coneguts.

Ahir vaig trobar-me un antic company de quan feia Cou, feia 8 anys que no ens havíem vist i només varem conversar 5 minuts, suficients però per saber que també té 2 nens (la gran una nena) i que tot li va força bé, a jutjar per la bona presència i el cotxe que conduïa.
El millor de tot és que en aquesta petita conversa, varem tenir temps sufucient de "criticar" a un altre company, que darrerament va sortir a la tele per motius laborals i que la vida li va molt bé. La conversa va anar així:

-vas veure el J a la tele?
-Hòstia si, al final no li va sortir bé del tot el negoci.
-ja, però quasi no el conec al veure'l!
- si té la cara més plena i s'està quedant calb.
(somriures, perquè cap dels dos tenim aquest "problema" de moment)

Després d'aquesta conversa, em va quedar molt bon rotllo, em va fer gràcia trobar-me'l i ara em pregunto que se'n deu haver fet de la resta de la gent de la classe, jo que sempre havia estat més aviat contrari a mantenir contactes amb la gent que quasi no veus. M'estic fent gran collons!

Conspiració!

Avui podria començar amb un tòpic, "futbol és futbol" però no ho faré, no perquè el que va quedar clar dissabte és la clara utilització que es fa dels catalans des de madrit! o és que no us heu adonat totes les manifestacions contra el terrorisme, amb tota la polèmica estèril les han convocat el dia del derbi? per desastabilitzar els ànims!
En 10 anys mai l' Espanyol no havia guanyat al Barça a Montjuïc, què ha canviat? La presència del nou alcalde de Barcelona, això amb en Clos no passava! i qui té la culpa de tot això? El PP! si el PP, tot el dia carregant contra els catalans, ZP es diu hauríem de posar algú afí a nosaltres i carregar-nos al Maragall, llavors enganya Mas amb l'estatut per fer un forat en l'electorat i posa Montilla, aquest es carrega Clos i l'envia lluny i acaben col.locant Jordi Hereu, que tots (ells, no la gent de carrer) saben que és un gafe! Desde aquell moment el Fdez. Díaz que esta esperant el derbi...Em penso que queda prou clar que la culpa de tot la té l'Aznar, que és el que manipula els fils dels ninots del PP, o no?

PS- Per ser esportistes, si ho llegeix algún pericu, moltes felicitats, un cop cada 10 anys no passa res!

Coses bones.

L’altre dia, la Sra. Devile, em va comentar al post de contradiccions (llegir si no s’ha fet..;) que amb aquest panorama que pintava tenia que tornar a anar a misa perquè si no malament. Si tenim en compte com està el veïnat amb el tema d'anar a misa...eh Txell! millor passem.
I per això, com fa l’Alepsi, m’he dit a mi mateix, “va que segur que pots fer un post de unes quantes coses maques home, i deixa de queixar-te!”
I clar, com que acostumo a fer-me cas jo, doncs aquí hi ha algunes coses bones, no necessàriament exposades en ordre d’importància si no tal com van sortint.

Els nens,la dona, la família, la casa nova, els amics, els menús degustació, el bon vi, aquell viatje pendent, veure com el Barça guanya la champions, com el Valentino torna a ser el campió, com es trenca el Mclaren de l’ Alonso, com fracassa la coca-cola light i sense cafeïna, com evolucionen els vostres blogs, si aquest aguanta, si algun dia algú d'aquests tornarà a obrir la boca…hi ha moltes coses bones per anar posant, és clar, però la veritat és que jo sóc més de queixar-me penso,o com a mínim és més fàcil perquè ara mateix ja estic suant! i no no vinc de veure la candela!

Bé, doncs ja està fet, un post del més positiu, i he sobreviscut!

Que tingueu molt bon dia tots i toooootes!