Relats Conjunts: Esmorzar a l'herba

- Ho veus que bé que si està!
- Si no dic que no, però a la terrassa del Ritz també hi estaríem bé
- Què dius, dona, i aquest paisatge, i aquesta llum!
- Ja m'ho diràs quan tot això s'ompli de formigues..

Una nova proposta de Relats Conjunts.

El pitjor de tornar a la feina

Sense cap mena de dubte... tornar a posar-se mitjons!

De Gintònics puristes.

Tota la vida he estat de Ballantine's amb Cola quan he begut combinat. I sempre he discutit amb altres consumidors del mateix quin tipus de whisky era el més adequat, n'he conegut que prenien JB, altres Passport, fins i tot alguns sacrilegs barrejaven Jack Daniel's (aquests cremaran a l'infern). Però mai, mai, ho haviem pres com que fos una moda etc..Hi havia oferta i podies escollir.

Darrerament hi ha hagut un boom amb el Gintònic. I ja està, han sortit els autèntics bebedors de Gintònic a queixar-se. I segurament tindran raó en alguns casos on, l'excés de floritura perpetrada per algun cambrer "viatjat" els hagi obsequiat amb una copa plena d'extres i els clavi una bona picosada, però jo no veig res dolent en que l'oferta de ginebres i tòniques sigui àmplia i a més la diversitat de maridatges sigui un punt a tenir en compte a l'hora de decidir-nos.

Jo m'he apuntat a tastar-ne de diferents, i sincerament hi ha diferència entre uns i altres tot i que no sigui la meva beguda de capçalera, però el trobo ben refrescant després de sopar.

I als puristes de tota la vida, jo els diria que segueixin demanant com sempre, Larios, Giró o el que sigui amb Schweppes..i clar, en got "tubo"! 

És que darrerament fins i tot en les columnes d'opinió dels diaris, els magnífics gurus del país es dediquen a parlar-ne... suposo que és un tema senzill en aquests dies càlids d'estiu.

Ho veig com a mínim gris.

Fa dies que volia fer un post, encara que fos per tornar a tenir aquella sensació, i la veritat és que no me'n surto. I no és que faltin motius per escriure sobre alguna cosa, no. És més aviat que darrerament em sento una mica decebut amb tot plegat, i no parlo de la crisi que això és un tema a banda i que a més va una mica en funció de la situació personal de cadascú. 

En realitat penso en el país, i en com al meu entendre estem, bé estan, perdent una oportunitat d'or per donar un pas decisiu endavant cara a un futur millor, més lliure.

Trobo molt descoratjador que l'única vegada en els darrers temps que he tingut la sensació que el país funciona hagi estat aquests darrers dos dies, veient com malgrat la situació actual i la mancança d'alguns recursos, sembla que tot giri en la mateixa direcció i a més funcioni! Em sembla increïble que s'hagi de cremar tant territori per que tothom es posi a remar en la mateixa direcció.

Sí, aquests dos dies m'he sentit orgullós del nostre país.

Fins i tot crec que el conseller d'interior, que gairebé mai trobo que faci, o com a mínim vengui bé la feina feta, m'està agradant en el seguiment i en la informació que dona!

Però no puc evitar pensar en d'aquí un parell de dies, quan la terra ja no fumegi. Tot tornarà a ser com abans i politics i tertulians i periodistes opinadors començaran cadascú a dir la seva, escombrant cap a casa i fent enquestes de qui en surt reforçat i qui no. I aquesta sensació d'unitat desapareixerà per donar pas a un campiquipugui i marica l'últim, que tant poc aporta i que ens manté en aquest posat de no ser enlloc ni d'enlloc.

Eps! que potser m'equivoco i ressorgim de les cendres...però hauria de ser molt optimista, potser massa.

1, 2, 3, provant

Sí que ha canviat això sí. Ves quina cosa que ara es pot postejar des de el mòbil.
A veure com queda tot plegat.

Relats Conjunts: Keith Haring

- hòstia..encara no m'he recuperat del Primavera Sound i ja estem aquí al Sonar!
- aiiiii! que l'edat no perdona
- calla i balla!