Qüestió de criteris.

Hugh Grant, Jeff Bridges, Gary Oldman, Rennée Zellweger, Júlia Roberts, Julianne Moore, John i Joan Cusak, i molts més que ara mateix no em venen al cap!

Aquesta llista és de una serie d'actors que tot i no ser els meus preferits, no se perquè normalment m'agraden les pel.licules que fan, tot i que algunes no les aniria a veure al cinema i si que ho faria en DVD a casa, però que si surten ells, per una totalment irracional sensació tinc la tendència a que m'agradin les seves pel.licules, tot i que sovint em costaria de justificar.

Segur que vosaltres teniu una llista similar....sigueu valents el Puji va ser-ho i em va fer recordar aquesta llista al comentar-lo.

I si no voleu fer-ho, doncs passeu un bon pont els que en tingueu i els que no un bon cap de setmana! Vinga va agafeu-ne un que s'acaben...

Relats Conjunts III

Persistència en la memòria

Salvador Dalí

Tot plegat era dantesc...allí assegut...sol...veient l'espectacle desolador del dia després.

Res ni a dreta ni esquerra i el poc que quedava, per els volts del refugi, eren trossos, peces, parts desfetes de tots i tot el tant sols feia un dia havia significat alguna cosa.

Se que no ho havia de fer, estava a punt, la mare m'havia preparat...però només seria un moment necessitava perdre els papers un instant i cridar, somicar i clavar un parell de cops a la paret abans de començar la reorganització.

Com collons m'ho fotré jo aquí tot sol....putu canvi climàtic...skynet ho tenia tot ben calculat...tot esta destruït, i ara busca alguna supervivent i repobla el món, i sigues un lider....

John Connor em tenia que dir John Connor!

---------------

Unaltre convocatòria de "Relats Conjunts"

Diàleg de diada.

- Quant valen les roses?

- Aquestes 6 eurus, aquelles 8, les altres 12 i la resta depén del gerro...

- Done'm una d'aquestes, ...però no en tens cap sense la bandera catalana?

- com diu?

- Que si no en tens cap amb una cinta normal, sense la senyera...és per no caure en folkorismes.

I la noia va tenir que desmuntar una cinta i posar-ne una de grana.

Aquest diàleg va passar ahir, la diada del patró de Catalunya davant meu en una parada de roses.

I encara ara em sento miserable per no haver dit res, de fet per no haver fet res, per que mentalment tenia la seva mà clavada al taulell amb les tisores de podar.

Ja se que cal respectar les opinions dels altres i que la violència no porta enlloc, però dir això és una provocació i si no es vol ser folkòric, es compren roses qualsevol altre dia de l'any. I el més greu de tot, és que aquest verí és ja entre nosaltres, no es tractava de cap inmigrant no adaptat, ni de cap amant de la unitat d' espanya que no vol parlar català degut a la persecució del castellà en les nostres contrades, no...era "un dels nostres" a primera vista...

Feliç Sant Jordi!

i com no podria ser de cap altre manera una rosa per a les blocaires que passin per aquí.




I aprofito per penjar la bandera, la de les grans ocasions, que no podem perdre aquestes jornades màgiques per tal de fer una mica de reivindicació...






Apa, els que pugeu gaudiu de un bon passeig per les parades de llibres i que us en regalin algun, que sempre és un bon senyal.

Llibreta de concerts (I).

Els 3 que vaig portar encara no deuen haver baixat del núvol!

O sigui que tot ha estat un èxit. Jo no em vaig avorrir però no em van agradar i és que a mi, a més a més del reegee i l'ska, el que no em va massa és la música celta i clar, Mago de Oz és una barreja entre Celtas Cortos (pel violi i les flautes), Megadeth (quines permanents!) i Kiss (jo va haver-hi moments que no sabia si era glamm o ploma el que tenia el cantant).

Però és igual, els concerts tenen quelcom d'especial, i com que no estava ple, hi havia espai per mirar amb tranquil·litat amb la cerveseta a les mans, mentre ells suaven la cansalada. Això si mai havia vist tants nens en un concert i tants pares sofridors (excepte suposo als concerts de OT i coses d'aquestes!)

El pitjor, 1h per sortir del collons de pàrquing! un nivellàs organitzatiu...i clar a les 2 al llit i a les 7 despertat...Això si, al cotxe l'únic que no va dormir-se vaig ser jo (que d'altra banda és una sort!)

Nota per als mataronins, de teloners Onnasysday "somos de la capital del maresma" a mi em van agradar més que no els Mago, tot i que no aporten res nou, una barreja de stone temple pilots, rage against de machine i una mica de teatre.

En definitiva, deute pagat!

Deutes pendents.

Nens i nenes del rock, és un llibre del Rafael Vallbona que recull com la música ens afecta i ens acompanya durant la nostra vida, centrant-se especialment en l'adolescència i primera joventut.
És un llibre entretingut que si la música ha format part important de la teva vida, hi ha mil anècdotes que et pots sentir identificat. A més duu els llavis dels stones a la portada...com no caure en la temptació.

Fa molts anys que tinc un deute pendent. Teníem 17 anys i érem nens i nenes del rock, evidentment al poble no es feien concerts, ningú conegut venia i va ser quan el nostre entrenador de bàsquet va accedir a portar-nos.

"Vinga papa, deixa que hi vagi, ens portaran ell i la dona, i llavors ens tornaran..." i finalment van accedir.

Bryan Adams al Palau d'esports, 1988 durant la gira de presentació del "into the fire".

No era ple, (encara no havia gravat la soporifera banda sonora del Robin Hood) però escoltar les cançons del Reckless, en aquell escenari sobri...va ser brutal, tot era gran, nosaltres ens varem sentir grans...

Doncs bé, aquest vespre pagaré el deute, i seré jo qui condueixi i han estat altres que han demanat siusplau que els deixin anar, i jo qui ha dit que els tornaria a casa. Aquesta nit el Clint s'endú a 3 adolescents a veure "mago de oz", que tot i que no m'agraden serà la meva aportació per que ells segueixin sent nen i nenes del rock!

Converses

Ahir la nit, posant el pijama al nano, el trobo literalment "rascant-se els ous" i com a pare li dic:

-Què fas? deixa estar això!

-Pensava posar-hi cola i pintar-los de colors (no sabrem mai quant mal fan les classes de plàstica!)

-De colors? doncs sàpigues que després te'ls hauran de tallar! (la crueltat paternal..un dels aventatges de ser pare ;)

-Em tallaran els ous! jajajaja

-"Els ous?" què vol dir això...no riguis que és molt seriós tot plegat, que no podries tenir fills!

(just aquí vaig pensar...ara l'has cagat, a veure per on et surt..)

-No podré tenir fills? però si els tindrà la meva dona...

-(jo suant) ja però també necessitarà alguna cosa de tu...(fiu fiu)

- de mi?....quin morro!

i fi de la conversa...menys mal, tot i que jo em vaig fotre un fart de riure amb la seva lògica que sempre sempre, t'acaba sorprenent...si no fos per això, em penso que ja ens hauríem extingit!

Això si, confio que no acabara pintant-se'ls!

____________________________________________________________________

Gràcies Robertinhos....ja tinc l'entrada dels STONES!