dimarts, 14 de setembre del 2010

Politiquets

Ahir vaig començar a veure Àgora, el primer del cicle que anirà desgranant l'actualitat política catalana fins el 28N. Per començar, va tenir al plató representants de les joventuts dels partits, un de cada dels importants (CIU, PSC-PSOE, PP, ERC (O E) i ICV).

Ja fa dies, vaig dir que em feia molta mandra parlar dels polítics, per que la veritat és que sense treure el mall em sembla del tot impossible.

Però la meva sorpresa va ser en sentir aquests joves, sorpresa i indignació. Se suposa que les joventuts del partit, encara que sigui per l' edat haurien de tenir més rauxa, ser més idealistes i buscar un pas més enllà del que segurament la realitat i l'aritmètica parlamentaria permet en el dia a dia dels polítics professionals. Però no, semblaven robots, bons estudiants amb la lliçó apresa de memòria.

Coi, si tancaves els ulls i només escoltaves, no calia fer cap esforç per mentalment transformar la veu del que parlava i acostar-la a la del seu lider...deien exactament el mateix...decepcionant.

Ens esperen uns mesos que es preveuen avorrits avorrits. Diria que a les seus dels partits, més que ideòlegs polítics hi ha matemàtics i llicenciats en estadística, calculadora en mà, teoritzant de com ho faran per a que el 29N tot sumi a favor seu..una llàstima.

9 comentaris:

kika ha dit...

trist, molt trist!

Lula ha dit...

No tenies res millor a fer?
No sé de què et sorprens. Dins dels partits (TOOOOOTS) hi ha una criba interna i un nivell de punyaladatraperista importantíssim, mentre no et desviis del que cal, pots pujar a dalt de tot, però amic meu... a la que intentes fer alguna cosa que no sigui pel partit i només pel partit.. uixxx... va a ser que no.

Rita ha dit...

Jo em vaig emportar una sensació semblant: semblaven tots de manual, teledirigits. Ho vaig lamentar...

Puji ha dit...

No sé si encara ho fa. Abans, el Toni Clapés, al versió RAC1, portava un cop al mes els líders de les joventuts de tots els partits per fer debat de l'actualitat política. Vaig deixar d'escoltar-ho perquè em passava el mateix que a tu. Semblaven lloros de repetició dels jefes.

Jordi Casanovas ha dit...

Els partits ja se n'encarreguen que els joves que envien als mitjans només deixin anar el missatge oficial del partit. Fins i tot també ho fan amb dls seniors i si no fixa't com han tapat al Tremosa per posar un exemple.
A les escoles d'estiu del partit se'ls adoctrina i s'aparta a qualsevol que es desvïi una mica del pensament únic.

Candela ha dit...

He tingut contacte (no sexual, eh??) amb politics de segon nivell i només volen llepar el cul al que està a dalt i que tu i tots els de sota vomitin el seu mateix discurs, no deixen lloc a la creativitat, a les noves idees, ni a crítica. Una mica sectari, no?? A mi no m'interessen gens, si són així. Només sobreviuen els que s'adapten als canvis i hi ha molta rigidesa mental als partits.

I no pequem nosaltres també del mateix quan llegeixes als blogs i xarxes socials missatges que són exactes als que algun politic acaba de deixar anar aquí o allà.

Una llàstima...

Àgora?? i jo ahir què feia?? ah sí...

Joana ha dit...

Sempre m'ha avorrit molt la política, però ara encara més. La exdona d'un amic era, suposo que encara ho és, d'un partit i cada vegada que ens trobàvem era un suplici, els seus els millors, els altres uns merda-seques, a banda de no tenir un altre tema si deixem de banda la seva filla.

Sergi ha dit...

Ja fa temps que ho vinc dient, tots els que hi ha només volen la poltrona, no els interessa la gent, el país ni res de tot això. Volen manar. I un cop siguin allà, ja es veuràs. I amb uns polítics que només miren per ells, per salvar-se el cul en alguns casos, o per poder-lo descansar còmodament en uns altres, no anirem enlloc. Aquest és el nostre futur immediat, guanyi qui guanyi. Les ideologies han mort.

Anònim ha dit...

Les joventuts dels partits han derivat en una colla de cadells assedegats de poder ocupar, en un futur, algun càrrec. Per a fer mèrits i demostrar-se "responsables" han de parlar igual que els "grans".